Blow up
Títol original: Blow-up
País: Itàlia, Regne Unit, EUA
Durada: 106 min.
Any: 1966
Direcció: Michelangelo Antonioni
Guió: Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra, basat en el conte de Julio Cortázar Les baves de diable.
Fotografia: Carlo Di Palma
So: Mike Le Mare
Música: Herbie Hancock
Productor: Carlo Ponti
Direcció artística: Assheton Gordon
Vestuari: Jocelyn Rickards
Muntatge: Michelangelo Antonioni i Frank Clarke
Producció executiva: Pierre Rouve
Gènere: Drama, Cinema policíac
Intèrprets: Vanessa Redgrave, Sarah Miles, David Hemmings, John Castle, Jane Birkin, Gillian Hills, Peter Bowles, Veruschka von Lehndorff, Julian Chagrin, Claude Chagrin
Productora: Bridge Films. Distribuïda per MGM.

El divendres 23 d'octubre de 2020 vam anar als Cinemes Edison, ubicat a Granollers, per veure la pel·lícula Blow up. Just a sobre podeu trobar la fitxa tècnica amb tota la informació important sobre el film. Blow up va ser la guanyadora del premi Palma d'or al 1967 i va estar nominada a 2 premis Oscar (pel·lícula al millor director i al millor guió original).
ARGUMENT:
Tot el film el podem ubicar a Londres i està basada en els anys 60. Tota la pel·lícula representa el dia sencer del protagonista (anomenat Thomas) i que és un fotògraf bastant famós per les seves fotografies. Aquest dia en Thomas decideix anar a un parc que té bastant a prop d'una tenda d'antiguitats (que anirà visitant contínuament). En aquest parc només es troba amb una parella que s'està besant i abraçant. Aprofitant això, en Thomas decideix fotografiar tota l'escena. Tot i així, la noia (anomenada Jane) se n'adona d'això i reclama els negatius, però en Thomas es nega però li fa una proposta: que vingui al seu estudi. Passen les hores i Jane es presenta al seu estudi i desprès de conversar li donarà uns negatius d'una altre sessió fotogràfica. Una vegada que ella es va el protagonista comença ha revelar les fotos i s'adonarà de que ha hagut un assassinat. Davant això, ell decideix anar al parc per corroborar el presumpte assassinat i veurà al cadàver de l'home que estava amb Jane. A la nit torna al seu estudi i veurà que han desaparegut tant les fotografies com els negatius que havia fet. Finalment, el matí del dia següent decideix tornar una altra vegada al parc.
RECURSOS VISUALS:
-
Plans: Molts dels plans són estàtics i la càmera sol seguir el moviments del protagonista. També trobem plans inclinats, de rotació, sencers, generals i grans plans generals i finalment, alguns primers plans. I ja finalment destacaria l'ús d'algun pla seqüència i pla subjectiu.
-
Càmera: Durant tota la pel·lícula la càmera està en constant moviment.
-
Continuïtat: Fa servir una continuïtat en la il·luminació i en el moviment de la càmera, ja que no hi han canvis de tonalitat dins d’una mateixa escena, i la majoria de moviments amb una adreça i velocitat determinats es veu continuat en el següent plànol amb velocitat i adreces equivalents.
-
Escenografia: Tots els escenaris són reals (parc, tenda, estudi...).
-
Llum: Tot i que no sigui un element molt important, si que és cert que durant tot el film es manté una bona il·luminació.
-
Colors: La pel·lícula és amb color. Tots aquests són tons pàl·lids i freds, tot i que també hi ha colors més càlids com el vermell, el taronja o el groc.
-
Vestuari: Com que la pel·lícula és dels anys 60 i està inspirada en aquesta època, la roba utilitzada està inspirada en la moda dels 60.
TRIA UN PERSONATGE I FES LA DESCRIPCIÓ:
Jo he triat a Jane, la que consideraria com a coprotagonista en vers la importància que agafa durant el film. Jane és una noia amb el cabell castany i que sembla que enganyant a la seva parella o marit per un altre home (que és el que surt amb ella al parc i que acaba assassinat) Molt probablement s'acabarà enamorant d'en Thomas. Crec que és un personatge interessant i és per això que que l'he escollit.
TRIA UNA ESCENA PER EXPLICAR-LA:
Probablement és una de les escenes més escollides i més famoses però es que crec que és molt interessant. A l'escena a la que hem refereixo és quan en Thomas comença ha fotografiar a Jane juntament amb aquell home. Jo el que més destacaria és la naturalitat que mantenen la parella en el parc. Aquests s'agafen de les mans, s'abracen, es besen, riuen... Tot és com molt bonic. El que també fa un gran contrast amb això és que al parc no hi ha ningú, només ells dos i el fotògraf. Finalment, tota aquesta escena romàntica s'acaba trencant quan Jane se n'adona que en Thomas està prenent fotografies a ells dos, acabant així amb aquesta escena.
OPINIÓ PERSONAL:
Sincerament, a mi la pel·lícula de Blow up no m'ha agradat molt. Hi havien part que no les vaig entendre gaire i alguns personatges eren una mica plans. A més amés, hi ha escenes molt lentes i que aporten poca informació. Hi ha personatges com els mims que jo no vaig entendre, tot i que molt probablement tinguin un significat molt important. Finalment, hi ha moments amb moltíssim silenci i la veritat és que tot això hem posava una mica nerviosa i arribava a estressar-me.


