Còmic

En aquest apartat trobareu tot allò relacionat amb el món del còmic. Primerament començaré explicant diversos conceptes importants per tenir clar aquest món del còmic.

1. DEFINICIÓ DEL MITJÀ I TRETS DISTINTIUS:

Un còmic és un relat o història explicada mitjançant vinyetes o requadres que contenen il·lustracions i en el qual algunes o totes les vinyetes poden contenir un text més o menys breu.

La paraula còmic deriva de l'expressió anglesa comic strip, que significa “tira còmica”. Al còmic també se’l pot anomenar funnies, derivada de la paraula funny, divertit o còmic.

Característiques:

El seu caràcter és narratiu. Utilitza un suport temporal, hi ha un abans i un després a la vinyeta que estem llegint (la vinyeta llegida és el present). La seva naturalesa és verbal-icònica, vol dir que els textos i imatges tindran una interacció durant tot el còmic per donar-li sentit. Una altra característica és l'ús de codis propis específics.

El còmic en la seva narrativa marca els temps: present, passat i futur, per mitjà de les seves vinyetes. Utilitza també per marcar el ritme temporal el flaix-back i el flash- forward. La analepsis (flashback) s'utilitza narrativament per alterar la seqüència cronològica en la història, ens remet al passat. En canvi, la prolepsis (flashforward) és un salt cap endavant en el temps, després es torna a aquest.

Utilitza llenguatge verboicònic (elements verbals i icònics): utilitza textos de transferència amb un fi de relleu (pas d'un temps a un altre) o d'ancoratge (pas d'un espai a un altre). També utilitza textos diagonals (globus) i onomatopeies

Recorre a l'ús de codis específics: Vinyetes, globus, indicacions de moviment i expressions gestuals.

És un mitjà de comunicació massiva.

Té una finalitat de distreure, encara que les necessitats socials ho fan més aviat instructiu, el que significa que busca deixar un ensenyament.

2. HISTÒRIA DEL CÒMIC:

Ja en la prehistòria podíem trobar com l’ésser humà es va interessar per representar en forma de dibuixos animal, mans i fins i tot persones.

Hi ha d’altres exemples com les pintures egípcies, els atuells gregues, els frescos romans, les pintures eclesiàstiques... Però aquests no relataven històries satíriques com ho fan els còmics.

Al començament aquestes només eren simples caricatures o dibuixos per il·lustrar una història o petites narracions sense solució de continuïtat.

I és per això que podem considerar a Thomas Rowlandson l'inventor del còmic en l'any 1809 amb "Els viatges del doctor Syntax". Aquesta història és considerada com el primer còmic o aventura seriada de la història en tenir ressonància.

La primera novel·la gràfica es va publicar a Suïssa. Inspirat en Rowlandson i animat per Goethe, el suís Rudolph Töpfer va publicar l’any 1837 "Les aventures de Obadiah Oldbuck", un llibre de 40 pàgines amb diversos dibuixos i textos a cada una.

El segueix el poeta i artista alemany Wilhelm Bush, que al 1859 va publicar les primeres caricatures el diari Fliegende Blätter.

Per altra banda, es podria considerar que l’escriptor i caricaturista Charles Ross va ser el primer en crear un personatge fictici per un còmic. Aquest d’anomena Ally Sloper i apareix en la historieta “Max & Moritz”.

No obstant això, el primer còmic modern publicat al món va ser The Yellow Kid (El noi groc), el 16 de febrer del 1896, per Richard Felton al diari “The World” de Nova York. La raó és que va ser llavors quan es va començar a fer servir l'expressió "còmic" per definir la historieta en si, encara que de manera popular.

3. LA VINYETA. FORMES I GRANDÀRIES. PLANIFICACIÓ. COMPOSICIÓ. PERSPECTIVA:

La vinyeta son els requadres on té lloc l'acció (i la il·lustració) de la història, i que serveixen per a separar-la de la resta del contingut de la pàgina. Entre una vinyeta i una altra es considera que ha transcorregut un interval de temps, que pot ser llarg (anys) o brevíssim (segons) a conveniència de l'autor.

Hi ha diversos tipus de vinyetes com:

Vinyeta oberta o tancada: Una vinyeta està oberta quan acaba on acaba la pàgina, és a dir, que no té marges. En canvi, una vinyeta està tancada quan entre la pàgina i la vinyeta hi ha un marge que els separa. Les vinyetes obertes produeixen una sensació d'espai obert, d'amplitud, d'augment de les dimensions del que ha passat. Les vinyetes tancades produeixen l'efecte contrari.

Vinyeta ortogonal: Quan les vinyetes són col·locades diagonalment una sobre l’altre.
Vinyeta obliqua o diagonal: En aquest tipus no hi ha un equilibri entre les vinyetes. Estan inclinades i aporten més moviment i dinamisme entre totes.
Vinyeta interior: Es troben vinyetes dins d'una vinyeta, mostrant un fet que passa al mateix temps.
Vinyeta exterior: El dibuix es troba sense vores que ho envoltin, és a dir, sense vinyetes.
Vinyeta decorativa: El marc i l'espai es fan servir per decorar.
Vinyeta trencada: Hi ha dos tipus, una classe és on una imatge es parteix com un trencaclosques, mentre l'altra classe un dibuix està a sobre de les vinyetes
Vinyeta psicològica: Crea sensacions al lector, fent-li comprendre la situació.
Vinyeta marco-vinyeta: És el conjunt de vinyetes que passen en un mateix lloc i són diverses activitats d’aquesta.

4. ELS PERSONATGES. EXPRESSIONS FACIALS I MOVIMENT DEL COS:

La creació i el disseny de personatges és una de les parts més important en la creació d'una obra de còmic. Això és degut al fet que els personatges són els que mitjançant les seves accions i interpretacions ens van a submergir en la història que anem a explicar.

És per això que aquesta operació no s'ha de tenir a la lleugera ja que uns personatges carismàtics (no vull dir que siguin simpàtics o extravertits per necessitat) serà el que atregui el públic.

Un factor a tenir en compte és que algun o diversos dels nostres personatges poden fer-se amb certs trets perquè el lector s'identifiqui amb ells o una part d'ells. Això fa que el producte sigui més atraient.

5. ELS TEXTOS:

El text sol estar present ja sigui en forma de globus o entrepans, cartel·les, textos solts i onomatopeies. Les paraules dites pels personatges solen recollir-se en els globus, llevat que es presenten fora per indicar que han pujat el to de veu.

Tots els textos solen estar escrits en majúscules i les diferències tipogràfiques, de grandària i gruix serveixen per destacar una paraula o frase, i matisar intensitats de veu.

EL MUNTATGE. TRANSICIONS ENTRE VINYETES:

El muntatge de les vinyetes determina la construcció i el desenvolupament de la narració d'un còmic. Els mètodes emprats per als canvis de vinyetes són molt variats; un canvi de vinyeta pot suposar un canvi de visió, d'espai, d'escala o de temps, i dins d'aquest últim pot ser un avanç o un retrocés, que al seu torn poden ser immediats o mediats.

Vocabulari important sobre el muntatge:

Raccord: Consisteix en crear una continuïtat fluïda entre dues vinyetes consecutives, fent que l'acció o el moviment continuïi en la segona vinyeta exactament en el punt en què havia acabat a la primera.
Solapament: Semblant al raccord que consisteix en que un element d'una vinyeta envaeix l'espai d'una altra vinyeta consecutiva. D'aquesta manera es pretén eliminar l'espai que les separa.
Split-panell ( vinyeta partida): Consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per representar accions relacionades entre si, com ara converses telefòniques.
El·lipsi temporal: Consisteix en un salt de la narració, s'utilitza per no realitzar accions molt llargues.