1.Argument:

El film parla de la vida de Josep Bartolí, un dibuixant republicà espanyol que fuig de la dictadura del 1939, tot i així, és atrapat i traslladat a un camp de concentració francès. Allà és maltractat, pateix fam i menyspreu per part del govern. I plasma la seva experiència en el dibuix. Mentrestant, coneix a un militar francès i al llarg de la seva vida, la seva relació es converteix en una amistat que perdura al llarg dels anys.

Finalment, acaba exiliant-se a Mèxic i  s’enamora de la pintora Frida Kahlo i finalment es trasllada a Nova York. No torna mai a la seva terra natal.

 

2. Recursos visuals:

Es tracta d'una animació, per tant, no hi ha plans de càmera. Generalment, quan volen expressar el pas del temps ho fan amb una il·lustració i la van movent, és a dir, no creen fotograma per fotograma per simular un moviment natural, sinó que és un dibuix estàtic el qual desplacen. La llum agafa un paper important durant l’escena ja que ajuda a mantenir alguna sensació en concret durant el film.

En quant al color, aquest no canvia molt al llarg de la història. Encara que si que és veritat que en les escenes del present la gama cromàtica és més viva i la del passat són tons més neutres i envellits.

 

3.Tria un personatge i fes la descripció:

En el meu cas he triat al Josep ja que, a part de ser un dels protagonistes de la història, la seva vida és molt interessant. A més a més, és un artista i en tot moment lluita per estar amb la seva dona.

Físicament és un home d’edat adulta, de pell una mica morena i cabells negres. A més, un dels trets més característics és el seu nas aguilenc. La seva vestimenta és bastant normal, vesteix una camisa blanca amb uns pantalons rectes i unes sabates negres.

El podríem considerar com a un bon home ja que és bondadós i amable. ​

​

4.Tria una escena per explicar-la:

Jo triaria l’escena en la que en Josep viu a Mèxic i està amb la Frida Kahlo vivint. Em sembla molt curiós tota l’escena ja que en cap moment durant el film pensaries que el protagonista acabaria estant amb una gran artista com la Frida. A més a més, ambdós conviuen i treballant junts.

En tot moment et transmet felicitat i fins i tot es pot arribar a pensar en la comèdia.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

5.Opinió personal:

He de dir que el principi del film no em va agradar ja que no li trobava un sentit i no l’acabava d’entendre. Tot i així, a mesura que tot avançava en va acabar enganxant fins que vaig aconseguir entrellaçar-ho tot.

Sense cap dubte, un dels punts més forts és la seva animació. Crec que és molt bona i tot està molt ben animat.

Per altra banda, els personatges tenen una molt bona base. Aquests no són plans i tenen una personalitat que arriba a transmetre molt.

En conclusió, jo diria que és una pel·lícula que tothom hauria de veure, no només per l’animació, sinó que el conflicte bèl·lic en el que es situa i la història en general és molt bona. Per tant, jo la recomanaria al 100%.