El fotoperiodisme és un gènere de fotografia i també de periodisme que es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. Els artistes que s'hi dediquen són coneguts generalment com a fotoperiodistes o reporters gràfics, i acostumen a ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina. En efecte, el perfil del fotoperiodista implica: - Interès per la fotografia. - Domini tècnic del mitjà. - Sensibilitat visual. Per altra banda, qualsevol fotoperiodista ha de tenir un cert coneixement de l'actualitat en quant a política, social i cultural, ja que és en el que es basa i del que es nodreix aquesta corrent fotogràfica.

​

Els orígens del fotoperiodisme es remunten a finals del segle XIX. Aquest corrent va néixer de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d'una manera més realista.

​

TIPOLOGIES:

 

FOTOGRAFIA INFORMATIVA

Aquesta tipologia està publicada per mitjans únicament informatius i editorials i la seva imatge es troba subordinada al mercat de la notícia. En efecte, la imatge en qüestió és un mitjà informatiu de la “realitat”, fet que pot abarcar certa subjectivitat per part de qui documenti la notícia. La funció de la fotografia informativa és únicament informar d’un fet sense entrar en massa interpretació i la seva característica principal la immediatesa, ja que aquesta utilitza els mitjans de comunicació per desenvolupar-se. La fotografia informativa la trobem a les categories següents: política, esports, socials, cultura, vida quotidiana, ciència, entre d’altres de relacionades.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

FOTOGRAFIA TESTIMONIAL

Aquesta tipologia fotogràfica no només informa sobre algun fet o aspecte del món, sinó que entra a fer-ne un anàlisi. En efecte, la seva voluntat és informativa i conscienciativa. Aquesta es desenvolupa mitjançant portals especialitzats i, per tant, té una audiència més limitada. Molts cops aquest subgènere va lligat a projectes de la denúncia política, injustícies socials o situacions de minories marginades, entre altres coses.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

ASSAIG

L’assaig està subjectat al criteri de l’autor i, per tant, la seva voluntat és expressar la subjectivitat de qui explica el missatge. En efecte, les seves imatges esdevenen missatges culturals o ideològics i tenen una durada prolongada en el temps, ja que sovint es troben dins d’un període d'investigació, reflexió i participació del fotògraf amb el tema retratat. L’assaig es desenvolupa en l’àmbit públic mitjançant galeries, museus, revistes especialitzades, centres culturals i altres institucions culturals obertes al públic. Una exponent molt rellevant és l’artista mexicana Graciela Iturbide.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

La fotografia documental tracta d'una sèrie de fotografies que retraten una situació social. És aquella que no es queda simplement en el moment. Captura l'abans, el després, la vida de la gent, els moments quotidians, el dia a dia... El que busca és: - documentar el dia a dia d'algú o alguna cosa - busca les causes i les conseqüències del que està retratant. Podria entendre que tots els tipus de fotografia són documentals, ja que mostren una cosa que està passant davant de la càmera. Però en realitat aquest tipus de foto només fa referència a les imatges que mostren que un esdeveniment o situació realment ocorren. Per tant, les fotos no es manipulen amb Photoshop ni programes similars. Més que informar, sovint aquest estil de fotos pretén cridar l'atenció o conscienciar la societat sobre algun tema, esdeveniment, personatge, grup social o condicions de vida. Sol ser un format d'imatge molt expressiu, de vegades cru, que no necessita explicació. Els esdeveniments són registrats per la càmera del fotògraf de la manera més objectiva possible, encara que, l'enquadrament i la composició poden emfatitzar algun aspecte important de l'escena.

​

A principis de segle XX la fotografia es va convertir en un llenguatge visual que servia per explicar històries. Els fotògrafs documentals van retratar des de llavors tots els conflictes, injustícies i problemes socials: els barris marginals, les condicions de treball degradants, els estralls de les guerres, pobresa, terrorisme, les drogues …

​

ARTISTES:

 

Walker Evans (1903-1975), va ser el fotògraf principal de l'època de la Gran Depressió nord-americana, dedicant-se principalment captar en càmera la situació social de la població davant la economia què EE.UU vivia després de la primera Guerra Mundial. Es centra més en la figura humana que en l'entorn. Treballa escenes simples de la vida quotidiana nord-americana i més endavant el seu treball prosseguiria a convivir amb la societat, com ho va fer al costat d'una família grangera d'Alabama, que Evans va fotografiar durant gairebé mes i mig.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

Dorothea Lange (1895-1965) va ser una fotògrafa documental i fotoperiodista americana. Coneguda per les seves sorprenents imatges de la Gran Depressió Americana, Lange es va convertir en referent per a aquest tipus de fotografia. La seva és una història social, plasma en les seves imatges l'angoixa humana i la cultura nord-americana. Els seus treballs dels anys 30 són els més representatius. Va retratar amb la seva càmera la Gran Depressió, recorrent els carrers i els bancs d'aliments, i amb les seves imatges va denunciar la situació què vivien totes les famílies que vivien al camp. D'aquesta època és la seva fotografia "Mare migrant" on retrata una mare amb els seus tres fills.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

CARTELLS: