nova objectivitat
El corrent fotogràfic La Nova Objectivitat pretenia captar la realitat sense embuts i conjugar l’estètica amb la precisió documental. Era un tipus de fotografia basada en la nitidesa de la imatge i la utilització de la llum com a mitjà expressiu.
l inici del s.XX molts fotògrafs van buscar la autonomía de la fotografía. Els elements definitius per una gramàtica pròpia. Comencem amb Estats Units, on autors com Edward Steichen, es van allunyar del pictorialisme que va imperar durant tot el s.XIX
Nova Objectivitat va ser un estil artístic tan pictòric, dibuix, fotografía… Inicialment va ser liderat per noms com Otto Dix y George Grosz. Era la realitat externa de l’entorn. Després va sorgir aquest moviment com a tal: ara Nova Objectivitat. Es buscava fer un comentari polític i social, en la fotografia el desig era mostrar amb una major objectivitat i veracitat la realitat.
CARACTERÍSTIQUES:
- Busca l’emancipació de la fotografía de qualsevol llaç amb el pictorialisme.
- Busca la crítica social després dels desencantaments de la Primera Guerra Mundial.
- Volien trobar la sintaxi i gramàtica de la fotografia a través dels objectes quotidians i el rostre humà.
- Rebutjaven l'efectisme, el foscus suau, les composicions típiques del pictorialisme o del prerafaelisme.
- Buscaven una gran pressió i nitidesa.
- Utilitzaven grans formats que requerein un gran coneixement tècnic, tant de la càmera com de la cambra fosca.
- Els motius d'interès eren els objectes d’ús quotidià, productes industrials, arquitectura i l'ésser humà.
- Un moviment directe i sense artificis.
- Destaca la repetició, el ritme, els patrons, el joc de llums i ombres.
- Un moviment molt més tècnic. Les corbes, la geometría… agafaven molt més pes que el sentiment.
- Les fotografies presenten una nova i estranya bellesa que contrasta amb la fredor de la seva precisió tècnica.
- No es vol mostrar els sentiments de les persones sinó més la forma. Com si aquest fos també un objecte o part de l’espai.
- Exploració de l’anatomia i dels seus contorns.
- Fotografía es converteix en un instrument per mostrar una mirada freda a la corporeïtat
ARTISTES:
Albert Renger-Patzsch
És qui va enarborar de manera potent, oberta i conscient una nova manera de veure el món. De la mateixa manera que l'estatunidenc Edward Weston, Renger-Patzsch creia en la capacitat i valor de la fotografia per a reproduir la textura de la realitat i representar l'essència d'un objecte. Allunyava els objectes de tot context per subratllar la forma d’aquest. Buscava reivindicar una gramàtica pròpiament fotogràfica per mitjà de la sobrietat i el formalisme, en contraposició de l'exuberància artificiosa tan comuna en el pictorialisme.
Moholy-Nagy
Dintre de la fotografía de la Nova Objectivitat, a Alemanya va agafar molta importància la apertura i fundació de la Bauhaus, creada per l’arquitecte Walter Gropius. Per la Bauhaus la cámera era entesa com una màquina fotogràfica amb la que plasmar i difundir el seu art, les seves ideologies, la seva forma de vida. Per això la fotografía no va agafar masa importància a l’escola, no va tenir cap espai ni reconeixement formal. Però al 1923 un hungarés László Moholy-Nagy, que es feia càrrec del taller de metalurgia a l’escola; va començar ensenyant muntatges de llum, amb foto-escultura i fotomuntatge. Per ell les noves tècniques fotogràfiques eren molt importants. És per això que molts fotògrafs de la època va trobar un motor d’inspiració i aprenentatge en aquestes classes. Florence Henri, Ellen Auerbach, Herbert Bayer o Walter Peterhans. Va impulsar una nova manera de fer fotografía. Era l'època quan els fotogrames abstractes, la fragmentació d'imatges, els fotomuntatges o la combinació de fotografia i tipografia que donaven naixement a un disseny gràfic inèdit; els cartells i revistes es convertien en un vehicle d'expressió únic. Plans exagerats, inclinacions forçades. Va posar ell el nom del moviment Nova Visió. Estaba en sintonía amb les vanguardes europees
CARTELL:


