Moviment fotogràfic sorgit als anys 20 relacionat amb la Bauhaus. Aquesta nova mirada es basa en:

- L'ús d'enquadraments sorprenents.
- La recerca del contrast.
- Les formes.
- Experiments de llums i ombres que de vegades produïen grans àrees molt fosques a la foto.

- L'ús de fotomuntatges i collages.
- L'ús de plànols en picat i contrapicat.
- Les sobreimpressions.
- Els descentraments de l'eix de simetria i fragmentacions està en “l’enquadrament sorprenent”.

​

Les obres solen contenir un cert contingut didàctic, ja que fan que l'espectador es trobi amb una imatge que és difícil de reconèixer com a element de la realitat. La conseqüència immediata és la poca uniformitat de les obres. Els temes que més es parlen són el creixement urbanístic, les màquines i la industrialització i la deformació del cos humà. 

​

INFLUÈNCIES:
Els nous moviments d'avantguarda de principis del segle XX van conduir a Europa a un sentiment d’experimentació artística, i la fotografia també fou part d’aquesta desenvolupament. En els anys 30s la fotografia va experimentar el progrés tecnològic i els canvis socials que van transformar les possibilitats de la fotografia del moment. 

Van haver-hi moltes influències que inspiraren el sorgiment d’aquest moviment:

 

- el cubisme: inspirava al moviment, a l’ordre i la composició

 

-  dadaisme: va incloure tot tipus d’arts que manifestaven el desenvolupament i les noves tecnologies, mitjançant formats que renunciaven l’art tradicional

 

- surrealisme: jugava amb les perspectives, el món distorsionat i una subjectivitat

 

-  constructivisme: moviment rus que tingué gran repercussió en molts moviments i escoles posteriors, com la Bauhaus. 

​

ARTISTES:

​

László Moholy-Nagy (1896-1946): Moholy-Nagy fou un dels precursors d’aquest gènere fotogràfic. Pintor hungarés que s’interessà ràpidament per la pintura abstracta, fugint de l’art representacional que s’havia enfonsat en l’època. A aquest artista li crida l’atenció ràpidament l’escola Bauhaus, que buscava conjuntar totes les modalitats artístiques, barrejant modernitat amb tradicionalisme i artesania. 
L’època de prosperitat de la Bauhaus també fou prou productiva per aquest artista, que buscà noves tècniques de produir i crear el seu art, i ara ho faria mitjançant la fotografia; a través de noves perspectives, recursos com els vidres i els miralls, les formes, la llum, etc. 

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Josef Albers (1888-1976): Fou un reconegut artista i professor de l’escola germànica Bauhaus. Més conegut per les seves obres pictòriques avantguardistes i els dibuixos gràfics, en les quals ja començava a experimentar amb la llum, el color i la proporció, tòpic que eren del seu interès. 
Tot i així, aquest mateix artista té una altra sèrie de fotografies (realitzades entre els anys 20s i 30s) menys coneguda que les moltes de les altres produccions.  S’interessa per la natura, l’arquitectura i també realitza retrats dels seus companys. L’exploració de tècniques fotogràfiques és un recurs que Albers utilitza i és present en les seves col·leccions. 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

CARTELL:

​