És un moviment artístic sorgit a Europa, el Japó i els Estats Units a finals de la dècada de 1880. El seu nom deriva del terme anglès "picture" (imatge, quadre, pintura, fotografia). Els fotògrafs creuen que la fotografia no són un mitjà per reproduir la realitat, sinó obres d’art. Imitaven les pintures i les escultures dels pintors i feien fotos de manera artística. D’aquesta manera, van elevar la fotografia a la vora de l’art. Per obtenir un efecte de borrosidad, utilitzaven tècniques com el desenfocament (efecte flue). La imatge borrosa mostra la gran influència de l’impressionisme. Durant el procés de desenvolupament de revelació, utilitzaven paper especial i  processaven la imatge amb carbó vegetal i tinta.

​

CARACTERÍSTIQUES:

• Paisatges: dies ennuvolats, pluja, boira… Tots aquells en què els agents atmosfèrics no permeten que les imatges siguin nítides i introdueixen borrositat en la representació.

• Retrat: es trien principalment figures femenines, i igualment es busca aquesta borrositat, així com al·legories, posades en escena, posis clàssiques, etc.

• No està enfocat per aconseguir un efecte de pintura impressionista.

• Es van oposar a la idea de la fotografia com una mercaderia.

• Es buscava l'harmonia de línies, volums i plànols simplificant el tema, sense detalls ni nitidesa.

 

FOTÒGRAFS DESTACATS:

• Peter Henry Emerson, Robert Demachy (els 2 més importants)

• Alvin Langdon Coburn, Heinrich Kühn, Léonard Misson, Comandant Puyo, James Craig Annan, Richard Polak, George Davison, Lionel Clark, Hugo Henneberg, Fred

• Holland Day, Gertrude Käsebier, Edward Steichen, Clarence Hudson White i Frederick Henry Evans.

• A Espanya: Joan Vilatobà, Miquel Renom, José Ortiz Echagüe i Joaquim Pla Janini.

​​

OBRES DESTACADES:

• Struggle, 1904, Robert Demachy.

• The Pond--Moonlight,  Edward Steichen, 1904.